Baba, Euforia, Orgull... i Barcelona

Carles Puyol és el nostre gran capità, un símbol del compromís dels jugadors més importants del F.C. Barcelona amb el seu club, la institució i tot el que representa pels barcelonistes de tot el mon i especialment pels catalans. La imatge és un regal d'un amic, un altre Carles, el Carles García, gran cuiner caraqueny d'arrels barcelonines que insisteix en la imatge com el punt culminant del que ha estat la millor temporada de la historia del nostre estimat club.

.

El gran capità acaba de marcar un gol molt important al Santiago Bernabeu del R.Madrid i en l'eufòria de la seva celebració pren la senyera i li dona un petó, un moment únic on el "noi de la Pobla" transmet tot l'orgull que sent per ser del Barça i ser Català. Per nosaltres, espectadors blaugranes de la gran gesta, vivim el moment amb una felicitat tan enorme que ens cau la Baba des d'aquell día fins la nit de festa al Camp Nou per la celebració del triplet: Lliga, Copa i Champions.

.

Orgull, Eufòria i Baba pel FC Barcelona, tres sentiments, tres paraules per explicar el que hem viscut aquest any 2009 amb el triplet. Els resultats, les dades, els gols, les copes, els jugadors i les estadístiques son a sobre la taula i les llegirem amb el temps com a confirmació del que va èsser aquest 2008-2009 pel nostre club, però el filtre de la memoria oblidarà la majoria dels detalls i cadascú de nosaltres conservarà alguns moments, pocs i molt concrets, del que va pasar, del que acabem de viure:

.

La Baba: Madrid, 2 de maig de 2009. Partit de Lliga

Real Madrid-F.C. Barcelona 2-6

Provocada en el paladar durant quasi una hora durant el partit R.Madrid - Fc Barcelona que va acabar amb la major golejada a camp del etern rival. La baba va començar just després de que el barça aconseguís l l' 1-2 i no va parar de rajar durant tota la segona part fins el final del partit. Va ser un orgasme infinit, com disfrutava, com delirava i babejava davant el gran espectacle, era la victoria més avasagadora a l'etern rival i a casa seva amb un super espectacle que mai oblidaré.

.

La Euforia. Londres, 6 de maig de 2009. Semifinal tornada Champions League.

Chelsea - FC Barcelona 1-1

La provocada pel gol del Iniesta contra el Chelsea al minut 93. Jo em veia fora de la final, portava des del minut 70 desesperat, suat, sense camisa, de genolls al saló de casa incapaç de seure, mes nervios del que mai he estat. Ja veia el cruel desenllaç que trencava la ilussió més gran de l'any que podia ser el més gran. Pregava per una sola oportunitat de gol, un sol xut... quan Iniesta la va enganxar i vaig veure tremolar la xarxa no m'ho creia... els crits van ser brutals, vaig caure a terra com si tingués tremolor, cridava i cridava per treure tota la tensió que tenia a l'estomac i l'euforia sense limits... Com a Culé mai a la vida he celebrat un gol com el d'aquella nit davant el Chelsea, per a mi ha estat el gol més cridat i viscut de tots els que he viscut com a barcelonista.

.

L'Orgull. Roma, 27 de maig de 2009. Final Champions League.

Fc Barcelona - Manchester United 2-0

Orgull blaugrana, per ser del barça, és el que vaig sentir a la segona part a Roma, el barça ho va fer tot be, a la perfecció, dominant amb categoria i guanyant com un gran campió i fent petit el rival durant la major part del partit. El moment en que el capità Carles Puyol va aixecar la copa de campions vaig sentir una satisfacció infinita, calmada i serena, pero infinita, haviem fet historia i ho hem pogut viure. La rebuda a Barcelona i la festa al Camp Nou van ser la traca final d'aquest any de somni. Serà molt dificil de repetir, potser mai més a la vida, però ara és el moment de disfrutar aquest sentiment i donar gràcies a tots els que ho han fet possible.

.

.

PD: Este no es un post solo para catalanes, está dirigido a todos los que siguen habitualmente este blog y les invito a que lean pausadamente ya que estoy seguro que entenderán su significado. Creo que es el primer post escrito integramente en lengua catalana en más de 3 años porque la expresión exacta de algunos momentos de la vida quizas solo pueden transmitirse en el idioma materno de cada uno.