Avui ha nascut el meu fill Oriol Ferran, eran les nou i vint i sis minuts del matí a Caracas quan el minyó treia fora el ventre de la mare el seu cap, abans de sortir la resta del cos ja plorava donant una sorollosa benvinguda a la vida. Ja quasi havia oblidat els detalls i totes aquestes sensacions però aquest matí ha tornat amb força la magia de la vida. Sols ens pasa un cop a cadascú de nosaltres com a èssers humans, però és com a pares que podem donar la trascendència sublim del moment i és quelcom que ens fa sentir molt grans i alhora tant petits davant la raó de la natura.
El moment més inoblidable, quan el fill tornava als braços de la mare, ella l'abraçava i es descordava els botons de la pijama per oferir-li el seu pit, ell girava el seu cap i en un instant, sense cap internediari, s'agafava amb deliri al vincle de l'instint per xuclar l'aliment maternal.
Que lluny és l'èsser humà de la seva natura, quant ens apartem i ens aparten les circumstàncies de viure en plenitut la sabiesa dels instints !, que preciós es comprovar en l'infant com encara som aprop del que no hauriem de pedre mai.
Avui em sento feliç, en plenitut i tot perque dins meu sols hi ha una raó que tot s'ho emporta i que a tot m'empeny: la Familia.
que maravilla... y que ojos... te recomienddo algo de lo que nunca me he arrepentido jamas... huelelo... es decir mete tu nariz en todo su cuerpecito ese olor jamas se te olvidara...
ResponderEliminareso es una maravilla.... te felicito!!!!